Format per nou peces —“Claror”, “Nit Blanca”, “Pau”, “Miratges”, “Desapareguda”, “A casa”, “Poques Paraules”, “Siluetes” i “Benvingut”—, el treball traça un recorregut emocional que oscil·la entre la llum i la introspecció.

 

En poc més de vint minuts, Rossell condensa un discurs musical que defuig l’excés i reivindica la força de l’essencial. Cada composició funciona com un petit relat autònom, però alhora dialoga amb les altres en un equilibri subtil entre contrast i continuïtat.

 

Negre sobre blanc parteix d’una aparent senzillesa formal per explorar una gran profunditat expressiva. El piano, com a únic instrument, esdevé el centre absolut del discurs i permet que cada nota, cada silenci i cada respiració adquireixin un pes narratiu propi. La brevetat del conjunt no respon a una voluntat de síntesi superficial, sinó a una aposta per la precisió: no hi sobra cap gest, no hi falta cap espai.